Autor

Joaquim Micó

De jove fa de clown, venedor, enquestador, RRPP de music hall… fins que comença de pica-tecles a tot past: guions de còmic i tele, contes infantils, novel·les, encàrrecs d’agència, negre literari, premsa a cine i ràdio, Premi Crítica Serra d’Or… El 1995, fart de pagar l’IVA de factures que no cobra, passa pàgina i canvia de vida. Es descataloguen i pirategen llibres, neixen fills, canvia el segle, però no escriu cap mot més de ficció.

El 2018 nota cert malestar a l’estómac, una mena de punxada àcida; s’ho fa mirar i no és una tènia ni una úlcera, sinó el conegut cuc de la creativitat. Escriu un relat breu que guanya un concurs, llavors el cuc es transforma en serp i ja està atrapat. Més relats, més premis, una trombosi, el confinament… I durant el procés d’edició d’aquest llibre, va i guanya el vi Premi Bellvei Negre amb la novel·la Mai no tindrem París. Vint-i-set anys de silenci ara trencats amb aquest Elogi dels fumuts, dotze contes sobre la improbable extinció dels idiotes.

5/5
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp